Cencat, Consultoria energètica de Catalunya

  • Cat
  • /
  • Esp

Blog

Energies Renovables i el problema de credibilitat de l’Administració

<strong></strong><br>

No és cap novetat per als qui ens dediquem al sector de les energies renovables, per als seus consumidors i malauradament, per als petits productors: l’Administració té un seriós problema de credibilitat, ara ja a nivell internacional.

De la llei inicial (publicada el 2004 pel darrer consell de ministres del llavors president Aznar), en la que es volia potenciar la promoció d’instal·lacions solars fotovoltaiques (entre d’altres) en règim de venda d’energia a la xarxa, totes les posteriors lleis emanades dels diferents governs socialistes (president Zapatero) han anat retallant i escapçant les exigències i retribució a les noves instal·lacions. Cada una d’aquestes retallades, però, ha sigut amb efectes retroactius, deixant en una situació compromesa als afectats.

La penúltima ensopegada va ser amb el govern del president Rajoy: s’eliminava definitivament la possibilitat d’aquest tipus d’instal·lacions, es fixava un nou impost per les renovables i, en la darrera aprovació de fa unes poques setmanes, es determinava limitar per llei el rendiment econòmic d’una instal·lació renovable. Les més afectades són aquelles instal·lacions fotovoltaiques on els petits inversors que hi ha bolcat estalvis, esforç i fe veuen com el darrer clatellot ha estat letal per a molts d’ells: el flux de pagaments contractats amb les entitats financeres poden ser ja superiors al volum d’ingressos previstos per la venda de l’energia. També s’han vist afectades les instal·lacions eòliques, però la gran diferència radica en què al darrere hi ha grans grups inversors.

Segons Anpier (Associació Nacional de Productors d'Energies Renovables) estem parlant de 55.000 petits productors afectats, un col·lectiu que afirma haver sofert una pèrdua del 40% dels ingressos que fins ara garantia l'Estat.

Aquelles entitats financeres amb una tradició de compromís amb el tema mediambiental asseguren que faran el que raonablement calgui per re-negociar els préstecs i evitar que els petits inversors perdin el patrimoni invertit. L’altra cara de la moneda la presenta una entitat d’àmbit nacional, de les anomenades sistèmiques, ha donat ordres de no admetre cap renegociació, encara que comporti pignorar la planta fotovoltaica (com els que no poden pagar la hipoteca del seu habitatge). Se sospita que aquesta pràctica pot estar alimentada per la creença que en un futur la planta fotovoltaica seguirà essent una bona inversió, i que segur la podran revendre a d’altres inversors interessats sense masses dificultats de finançament o líquid, fent així un negoci rodó. Molts, per tant, es qüestionen la moralitat d’aquesta pràctica, que treu rendibilitat del risc, l’esforç i la fe primerenca d’aquests petits inversors.

La influència de les companyies elèctriques i les seves complicitats amb l’administració en aquest afer no és un tema menor. Ens proposem analitzar-ho en un post proper, però sí volem que la nostra opinió quedi ben clara: des de CenCat ens preguntem com diantre un país amb menys sol com és Alemanya, amb un mix energètic substancialment similar al nostre, ha trobat en les renovables una solució a mig-llarg termini? I perquè és a Espanya un problema? Tenim clar que cal reclamar a aquesta Administració que ha perdut el nord que faciliti l’accés al ciutadà a fonts d’energia renovables de forma assequible, i no aniquili aquelles iniciatives que permetrien a tots, productors, distribuïdors i consumidors, formar part de la roda energètica que ha de canviar el benestar de les generacions futures.

 Imatge extreta del post http://energiasrenovadas.com/la-tragedia-fotovoltaica-provoca-dramas-personales/



0 Comments

Leave a reply